El
Liverpool es despenja
Feia una setmana tots veiem al Liverpool capaç
de lluitar pel títol, però la realitat ens diu que encara no ha arribat la seva
hora. Tot hi estar a 6 pts. de la primera posició, les dues derrotes
consecutives davant dos rivals directes com el Manchester City i el Chelsea,
els resten opcions. A més, tampoc va poder superar ni a Arsenal ni a Everton en
el seu dia. Segurament en tots aquets partits van merèixer més, sobretot en els
dos últims, però la profunditat de plantilla respecte als altres es molt curta,
i això a la llarga marca la diferència. En qualsevol cas el Liverpool va en bon
camí, respecte al futur, i si més no està demostrant que pot plantar cara a
qualsevol. També hem de tenir en compte que no ha pogut comptar ni amb José
Enrique, ni amb Gerrard ni amb Sturridge en les seves últimes visites a
Manchester i a Londres.
Manchester
United i Tottenham ja són aquí
Per raons ben diferents, ni United ni
Tottenham estaven complint amb el que s’esperava d’ells a principi de
temporada. Dels primers s’esperava que estiguessin allà d’alt lluitant per la
primera posició, posat que són els actuals campions, mentres que dels segons s’esperava
que estiguessin en plena disputa per les places Champions. En el cas dels red devils, la retirada de Sir. Alex Ferguson i l’arribada de David
Moyes ja feia preveure que no seria una temporada fàcil, però pocs esperaven
que tinguessin un inici de campionat tant fluix. Ara sembla que el tècnic escocès
ja ha trobat la tecla adequada i els de Old Trafford sumen 6 victòries
consecutives entre totes les competicions. 4 d’aquestes 6 són de Premier i això
els ha portat fins la 6ª posició a 2
pts. de Champions i a 8 del liderat.
Per la seva banda, el Tottenham ha trobat en la figura de Tim Sherwood un
entrenador capaç de fer funcionar a un equip ple de talent com el que ha format
l’equip de White Hart Lane aquesta campanya. Amb AVB no es que estiguessin excessivament
lluny de les 4 primeres places però les sensacions que donava l’equip, sobre
tot en partits grossos, eren molt negatives i això li va costar el càrrec al tècnic
portuguès. Òbviament es molt aviat per poder dir que els spurs compliran els seus objectius a final de temporada, però el
cert es que amb Sherwood l’equip juga i es diverteix i això es pot veure en els
4 partits que porta l’anglès a la banqueta –excepte en el primer partit de
Capital One Cup davant el West Ham-. Els del nord e Londres estan en la mateixa
situació de punts que el United.
El
Arsenal confirma la seva recuperació
Segurament no va ser el partit més brillant de
l’equip d’Arsène Wenger, però la victòria al camp del Newcastle significava
molt més que 3 pts. Significava guanyar a casa d’un equip que tan sols havia
perdut 1 dels seus 9 últims partits, significava demostrar la maduresa del
conjunt davant la situació més difícil de la temporada i significava seguir
mantenint la primera posició en una jornada on tot remava a favor del City. A
més a més, Olivier Giroud va veure
porteria després de no haver marcat en els últims 6 partits i això es una
noticia fantàstica per un equip que com ja vam dir al “Cinc històries del Boxing Day” va recuperant efectius, fet que permetrà fer més rotacions dins de
la plantilla. Senyors, el Arsenal té molt a dir encara.
La
golejada de la jornada
Ni el més optimista de la ciutat de Kingston Upon
Hull esperava que el seu equip guanyés tant còmodament al Fulham,
equip que venia en franca milloria i que necessitava els 3 pts. per sortir de
la zona de descens. Dons bé, el Fulham intens i competitiu de les últimes
jornades no es va presentar al KC Stadium i el Hull es va divertir, i molt, amb
una golejada que de pas confirma que es el millor dels tres equips que van accedir
a la màxima competició des de la Championship. Al descans els tigers guanyaven per un ajustat 1-0 –gol
de Elmohamady- que es veuria ampliat a la segona part, on els locals van passar
literalment per sobre del equip de Craven Cottage. Boyd, Huddlestone, Fryatt y
Koren per partida doble van ser els autors dels 5 gols que els visitants van
encaixar en els segons 45 minuts. Brutal. El Hull acaba l’any de la millor
manera possible, al equador de la classificació i a 7 pts. del descens. Molt es
tindrien que torçar les coses per a que els de Steve Bruce patissin per no
seguir a la Premier.
Definitivament, tenen opcions
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada