El nen meravelles
Corria el minut 84’ quan l'àrbitre va assenyalar
una falta molt perillosa a la frontal del àrea a favor de l'Everton. El resultat
era de1-1, després de que Tiendalli igualés el tant inicial de Coleman, i
Lukaku ja es preparava per executar el llançament del lliure directe. Llavors
va aparèixer el jove del planter toffee,
Ross Barkley, i va llançar una paràbola que es va colar al fons de la porteria
de Tremmel desprès de tocar en el travesser. Barkley es màgia. Barkley és futbol en estat
pur. Barkley es talent, joventut.. Barkley es Barkley! El genial jugador anglès
li va donar els 3 punts al seu equip amb aquest espectacular llançament de falta
directa. Però el seu partit no només es resumeix amb això. A la segona part va
agafar el protagonisme que no havia tingut ni en el primer temps ni en els
partits anteriors i va donar una lliçó magistral de com dur a terme un
contraatac una i un altre vegada amb canvis de ritme, conduccions ràpides amb
la pilota controlada als peus, trencant línees del rival.. en fi, tot un
repertori. Bobby es frega al tenir un geni com ell.
 |
| Ross Barkley en el moment de l'execució del lliure directe que va donar el triomf al Everton |
El
Tottenham, Tim Sherwood i Adebayor
Després de la humiliant derrota davant la seva
afició en el partit enfront el Liverpool (0-5), després de la destitució d'André Villas-Boas i després de caure eliminat a la Capital One Cup a mans del
West Ham, el Tottenham es presentava en un camp molt complicat com es St.Mary’s
Park sota la direcció de Tim Sherwood, que fins ara era el coordinador del club,
i que ja havia dirigit el partit davant els hammers.
El tècnic anglès ha fet alguns canvis en la manera de jugar de l’equip i ha
variat el 4-3-2-1 de AVB per un 4-4-2 on tenen un lloc jugadors menys habituals
com Lamela, que va firmar un altre partit molt gris, i Adebayor, que està
demostrant que l'ex entrenador portuguès es va equivocar a l’hora de no
comptar amb ell. El togolès va ser el màxim artífex de la victòria dels spurs al marcar un doblet dins del 2-3
que senyalava el marcador al final dels 90 minuts. A més a més, Sherwood va donar la alternativa
a Nabil Bentaleb, jove de 19 anys al que coneix perfectament de les categories
inferiors.
A la
tercera va la vençuda
Per fi va aconseguir guanyar el Manchester
United a Old Trafford. Dit així sembla que els red devils fossin l’equip visitant, però lògicament no es així. El
tema es que en els dos partits anteriors davant Everton i Newcastle, el United
va sumar dues derrotes consecutives, fet casi impensable en temporades
anteriors. Aquest cop era el West Ham qui visitava el ‘Teatre dels Somnis’, un
West Ham liderat per un jugador format a les categories inferiors del United,
Ravel Morrison, el qual no va estar al nivell que tots esperàvem. El cas es que
el conjunt dirigit per David Moyes va ser capaç de encarrilar el triomf abans
del descans amb un gol de Welbeck, que ha tornat en plena forma i ja suma 3
gols des de la seva reaparició, i un gran gol de Januzaj, que segueix
confirmant que es una estrella emergent. Young va sentenciar al segon temps
abans de que Carlton Cole descomptes pels visitants. 3-1, victòria i 3 punts que
apropen als red devils a Europa. Ara
falta que aconsegueixin ser regulars.
La
revolució francesa
Que el Newcastle ja ha arribat es una
evidència. Han trigat després d’un inici irregular però dels 8 últims partits
tan sols ha perdut un i ha empatat un altre, la resta, tot victòries. L' última
es va consumar el passat dissabte davant el Crystal Palace per un còmode 0-3
que els deixa a 4 punts d’Europa, un 0-3 amb gran protagonisme francès. Cabaye i
Ben Arfa van ser els autors de dos dels gols que van fer les urraques-l’altre va ser de Gabbidon en
propia porta-Dels 10 jugadors francesos que hi ha en el club, 6 d’ells són
titulars a dia d’avui. Molts són els que creuen que ajuntar a tants jugadors d’un
mateix país és un tema que no pot arribar a funcionar, però a St. James Park estan
demostrant que no és així.
Tots
esperàvem més
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada