Vaig pujar a la línia 3 de metro de Barcelona una tarda on el sol es començava a amagar més tard del compte dient-nos que faltava menys per a l'estiu. Un cop a dins vaig ignorar completament el fet de que m'estava dirigint al Camp Nou. Que al Camp Nou veuria un Barça-Manchester City de vuitens de final. O que podia ser l'última gran nit de Champions al camp aquesta temporada. Em vaig limitar a observar.
M'agrada mirar la gent al tren. Comptar quants estan utilitzant el telèfon mòvil i quants estan llegint un llibre. Quants llibres són d'estrengeres que es troben presumible i envejablement d'Erasmus a Barcelona. Llibres de llengües llunyanes i perdudes.
El tren es detén. Estem a Pl. Catalunya i puja molta gent nova al vagó. Per sort també en baixen molts i quedem sobretot els que ens dirigim a Les Corts. Entre la gentada entren quatre anglesos depressa i corrents. Quasi perden el tren, però no els inquieta, de fet això els hi fa gràcia. Més que res perquè deuen portar tota la tarda bebent cervessa i pronosticant una pallisa del City als culés. Però encara no n'hi ha prou. Al arrencar de nou el metro els quatre amics somriuen alhora i enceten una nova cervessa de llauna. Encara queden varies parades. La cosa pinta divertida.
Els nostres amics britànics descobreixen ràpidament que no són els únics forasters en el vagó: quatre americans, dos nois i dues noies, disfressats del Barça amb samarretes falses de Messi, bufandes i banderes de Catalunya estàven just davant seu. Just davant meu. Es saluden i els de Manchester fan gala de la seva històrica gentilesa oferint una cervesaa als dos nois americans. Els hi donen dues que havien obert abans i se'n treuen dos més per ells. "Keep drinking" els hi diuen els anglesos als yankees.
 |
| Típics estrangers vestits del Barça al metro. |
En aquell moment els hooligans del City començen a dirigir-se a les dues americanes. No ho fan massa sensualment perquè el vaivé del seu cos és major al del vagó del propi tren. Els hi parlen dels "chupitos" explicant-ho com si fos una tradició a Barcelona beure xupitos abans i després d'un partit. Els americans s'ho creuen fent que sí amb el cap somiant en glopejar aquests ja famosos "chupitos". Els anglesos es miren entre ells i arrenquen a riure. Jo em ric dissimuladament amb ells. I en aquell moment entenc que el meu somni és ser britànic, beure cervessa abans dels partits i riure'm dels americans.
Vaig arribar a sentir que realment estava a un metro de Londres. Que em dirigia a Wembley i ens trobàvem a Baker Street. Vaig arribar sentir que jo era l'estranger mentre obserbava la conversa.
Arribem al nostre destí. Baixo del metro, miro enrere i els veig per última vegada. Segur que és per darrer cop? Hmmm. Espero trobar-los algun dia inesperadament en algun pub del Regne Unit bebent cervessa freda, veient futbol i rient. Sobretot rient.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada