29 de març del 2014

Tot anava bé fins que...

Escrit per eloicodina 19:54 | Sense comentaris
Tot anava bé pel Chelsea fins el passat divendres 21 de març. Sorprenents líders de la Premier i classificats per als quarts de la Champions League sense massa problemes en un partit de tornada contra el Galatasaray que no va oposar gaire resistència a Stamford Bridge, probablament superat per la pressió.

Però divendres a les 12 del migdia l'atzar va voler unir els camins del líder anglès, el Chelsea de Mourinho, amb el líder francès, el PSG d'Ibrahimovic. És a dir, el mestre del teatre, Mourinho, contra un dels seus alumnes més avantatjats. I és que durant la seva etapa a l'Inter, van establir una gran amistat que encara mantenen, tot i que sembli difícil que dos caràcters tan forts siguin compatibles...

Els partits de quarts entre Chelsea i PSG seran determinants per veure la progressió i sobretot, el futur de l'equip anglès. Per si de cas però, Mourinho ja s'ha tret la pressió de sobre dient que no té una plantilla per guanyar Lliga i Champions... És a dir, l'estil inconfusible del portuguès continua viu, acaparant titulars i notícies, però mentrestant, el seu equip encara aspira a tot.

El problema que tindrà el Chelsea d'aquí a final de temporada serà poder-se assegurar la bona ratxa d'algun dels seus tres davanters referències, Torres, Eto'o i Demba Ba, ja que cap dels tres està en un bon moment, i els seus gols seran fonamentals perquè l'equip de Londres transformi les seves aspiracions en èxits.


13 de març del 2014

Vaig pujar a la línia 3 de metro de Barcelona una tarda on el sol es començava a amagar més tard del compte dient-nos que faltava menys per a l'estiu. Un cop a dins vaig ignorar completament el fet de que m'estava dirigint al Camp Nou. Que al Camp Nou veuria un Barça-Manchester City de vuitens de final. O que podia ser l'última gran nit de Champions al camp aquesta temporada. Em vaig limitar a observar.

M'agrada mirar la gent al tren. Comptar quants estan utilitzant el telèfon mòvil i quants estan llegint un llibre. Quants llibres són d'estrengeres que es troben presumible i envejablement d'Erasmus a Barcelona. Llibres de llengües llunyanes i perdudes. 

El tren es detén. Estem a Pl. Catalunya i puja molta gent nova al vagó. Per sort també en baixen molts i quedem sobretot els que ens dirigim a Les Corts. Entre la gentada entren quatre anglesos depressa i corrents. Quasi perden el tren, però no els inquieta, de fet això els hi fa gràcia. Més que res perquè deuen portar tota la tarda bebent cervessa i pronosticant una pallisa del City als culés. Però encara no n'hi ha prou. Al arrencar de nou el metro els quatre amics somriuen alhora i enceten una nova cervessa de llauna. Encara queden varies parades. La cosa pinta divertida.

Els  nostres amics britànics descobreixen ràpidament que no són els únics forasters en el vagó: quatre americans, dos nois i dues noies, disfressats del Barça amb samarretes falses de Messi, bufandes i banderes de Catalunya estàven just davant seu. Just davant meu. Es saluden i els de Manchester fan gala de la seva històrica gentilesa oferint una cervesaa als dos nois americans. Els hi donen dues que havien obert abans i se'n treuen dos més per ells. "Keep drinking" els hi diuen els anglesos als yankees.

Típics estrangers vestits del Barça al metro.
En aquell moment els hooligans del City començen a dirigir-se a les dues americanes. No ho fan massa sensualment perquè el vaivé del seu cos és major al del vagó del propi tren. Els hi parlen dels "chupitos" explicant-ho com si fos una tradició a Barcelona beure xupitos abans i després d'un partit. Els americans s'ho creuen fent que sí amb el cap somiant en glopejar aquests ja famosos "chupitos". Els anglesos es miren entre ells i arrenquen a riure. Jo em ric dissimuladament amb ells. I en aquell moment entenc que el meu somni és ser britànic, beure cervessa abans dels partits i riure'm dels americans.

Vaig arribar a sentir que realment estava a un metro de Londres. Que em dirigia a Wembley i ens trobàvem a Baker Street. Vaig arribar sentir que jo era l'estranger mentre obserbava la conversa. 

Arribem al nostre destí. Baixo del metro, miro enrere i els veig per última vegada. Segur que és per darrer cop? Hmmm. Espero trobar-los algun dia inesperadament en algun pub del Regne Unit bebent cervessa freda, veient futbol i rient. Sobretot rient. 

9 de març del 2014

Cinc històries del cap de setmana

Escrit per Penalti arriba 22:57 | Sense comentaris
De Sheffield a Wembley 

L'històric Sheffield United que actualment es troba a la League One s’ha classificat per les semifinals de la FA Cup després de derrotar per 2-0 al Charlton Athletic, equip de la Championship. Dos minuts els han bastat als blades per aconseguir el bitllet cap a Wembley. Al 65’, Ryan Flynn feia el 1-0, i al 67’, John Brayford anotava el segon i definitiu gol que feia esclatar d’alegria al Bramall Lane. En les rondes anteriors, l’equip dirigit per Nigel Clough –fill del llegendari entrenador del Nottingham Forest Brian Clouch- va deixar en la cuneta a dos equips Premier, al Aston Villa i al Fulham. El United s’ha convertit en el tercer equip de la League One en arribar a unes semifinals de FA Cup desprès de que el Wycome Wanderes ho fes per última vegada en el 2001. 

John Brayford celebrant el primer
gol del Sheffield Utd.

3 de març del 2014

Cinc històries del cap de setmana

Escrit per Penalti arriba 23:27 | Sense comentaris
Manchester City, campió de la Carling Cup

L'equip de Manuel Pellegrini es va adjudicar el primer títol de la temporada al superar al Sunderland de Gustavo Poyet en l’emblemàtic escenari de Wembley. Els citizens van haver de remuntar el tant inicial de Borini, que en un contracop va marcar el primer del partit després d’una pilota llarga de Larsson. Els blackcats van ser superiors durant la primera part gràcies a una defensa molt organitzada que va saber aturar les ofensives d’un City que per fi podia contar amb Agüero. Al segon temps, els skyblues van sortir decidits a remuntar el partit i així va ser. En tan sols dos minuts van aconseguir capgirar el marcador amb dos gols brutals. El primer el va fer Yaya Toure amb un tir des de 30 metres i el segon el va marcar Nasri amb una gran volea. Jesús Navas va sentenciar la final amb el 3-1 definitiu, aconseguint així el primer títol de la era Pellegrini. 

Els jugadors citizens celebrant
el primer títol de la temporada

Enquesta

Qui serà el campió de la Premier League??
 
 
 
 
 
 
 
  

Millor jugador

Millor jugador de la Premier League