14 d’abril del 2014

Liverpool prop d'aconseguir el fruit prohibit

Escrit per Miquel Bane 14:20 | Sense comentaris
 24 anys han passat des de l'últim títol de Lliga Anglesa guanyat pel Liverpool. Lluny queda aquell equip temible de la dècada dels 80 i principis dels 90, on basant- arpa, i un públic sempre fidel, del qual van néixer innombrables històries plenes de glòria, mística i èpica, com si es tractés d'una pel·lícula de Hollywood.


Foto: futbolingles.es

Des d'aquell últim títol de Lliga local, 13 copes ha guanyat l'equip xarxa, incloent la màxima competició continental, la Lliga de Campions, però, la Premier League ha estat la fruita prohibida. Ni tan sols en la recent i exitosa etapa de Rafa Benítez van poder quedar-se amb el campionat .

 Avui , amb menys noms que en aquelles dues etapes , però si amb la mateixa i sempre fidel afició i el seu 'You'll Never Walk Alone', l'arpa de tota la vida, i l'esperit dels grans campions, el quadre de Brendan Rodgers i Luis Suárez, és a prop d'aconseguir el que fa uns mesos semblava impossible. Com a mostra, l'últim partit contra el Manchester City, embolicat en molta emotivitat des del començament, pel record als morts del 15 d'abril de 1989. Una trobada que semblava perdut, després de tenir-lo controlat amb el 2 a 0 a favor, i que es va resoldre a l'èpica, amb el gol de Coutinho a poc més de 10 minuts per al final, i que acabaria en llàgrimes del capità Steven Gerrard.

Foto: ecuavisa.com


La situació del conjunt de Liverpool és molt favorable, però gens fàcil, i per més a prop que puguin veure l'èxit, saben que encara el treball no està acabat. Amb 4 jornades per jugar, que es podrien catalogar com 4 finals, els Reds tenen un avantatge de 7 punts sobre el Manchester City ( amb 2 partits pendents ), i 2 punts sobre el Chelsea del sempre perillós José Mourinho.

 Amb un duel, no apte per a cardíacs, entre Reds i Blues, per disputar el 27 d'aquest mes a Anfield, es decidirà el campió d'aquest apassionant torneig, sens dubte dels millors i més parells en els últims anys. Una victòria o empat Xarxa pràcticament sentenciaria el campionat a favor. Tot pot passar en la millor lliga de món...

11 d’abril del 2014

Analogies desgraciades

Escrit per Marcel Pellejero Sancho 10:18 | Sense comentaris

Jay Rodríguez diu adéu a la temporada i al Mundial. 


Què tenen a veure Víctor Valdés i Jay Rodríguez? El 26 de març el porter blaugrana va aprofundir en la crisi del Barça trinxant-se coll, barres i genoll en el partit de Lliga amb el Celta. Valdés havia de debutar en el seu primer Mundial. No ho farà.
Com tampoc ho farà Jay Rodríguez, el davanter anglès del Southampton. Amb 17 gols és la referències en atac de l'equip de Mauricio Pochettino, actual vuitè classificat a la Premier League. 




                         Jay Rodríguez retirat en llitera després de la lesió (Font Goal.com)

Jay, de 24 anys que havia de ser un dels candidats ferms del seleccionador Roy Hodgson per ocupar un lloc davantera anglesa pel Mundial de Brasil es va trinxar el lligament creuat anterior del genoll dret en partit de lliga al Etihad Stadium, el camp del Manchester City.
Un resignat Pochettino va declarar que la lesió és un cop dur per l'equip i un més optimista Les Reed, general manager dels Saints va dir que Rodríguez vol tornar quan més ràpid millor.
Un cop dur, la lesió de Jay Rodríguez, pel Southampton, que encara aspirava a fites altes aquest any i veu com perd la referència ofensiva i moral, i per Anglaterra que ha perdut almenys fins passat el Mundial, l'esperança de tornar a ser una de les millors seleccions del món. 

I com Jay, Valdés al Barça que sense ell el vaixell va més a la deriva que mai, i per la Roja, que perd un valor segur per si Casillas té problemes.

Jay Rodríguez i Víctor Valdés, dos genolls trinxats, dos futurs en l'aire, dues històries paral·leles, dues analogies desgraciades. Ànims i sort

29 de març del 2014

Tot anava bé fins que...

Escrit per eloicodina 19:54 | Sense comentaris
Tot anava bé pel Chelsea fins el passat divendres 21 de març. Sorprenents líders de la Premier i classificats per als quarts de la Champions League sense massa problemes en un partit de tornada contra el Galatasaray que no va oposar gaire resistència a Stamford Bridge, probablament superat per la pressió.

Però divendres a les 12 del migdia l'atzar va voler unir els camins del líder anglès, el Chelsea de Mourinho, amb el líder francès, el PSG d'Ibrahimovic. És a dir, el mestre del teatre, Mourinho, contra un dels seus alumnes més avantatjats. I és que durant la seva etapa a l'Inter, van establir una gran amistat que encara mantenen, tot i que sembli difícil que dos caràcters tan forts siguin compatibles...

Els partits de quarts entre Chelsea i PSG seran determinants per veure la progressió i sobretot, el futur de l'equip anglès. Per si de cas però, Mourinho ja s'ha tret la pressió de sobre dient que no té una plantilla per guanyar Lliga i Champions... És a dir, l'estil inconfusible del portuguès continua viu, acaparant titulars i notícies, però mentrestant, el seu equip encara aspira a tot.

El problema que tindrà el Chelsea d'aquí a final de temporada serà poder-se assegurar la bona ratxa d'algun dels seus tres davanters referències, Torres, Eto'o i Demba Ba, ja que cap dels tres està en un bon moment, i els seus gols seran fonamentals perquè l'equip de Londres transformi les seves aspiracions en èxits.


13 de març del 2014

En un vagó de Barcelona que va ser de Londres durant uns instants

Escrit per Adrià Casaín 18:09 | Sense comentaris
Vaig pujar a la línia 3 de metro de Barcelona una tarda on el sol es començava a amagar més tard del compte dient-nos que faltava menys per a l'estiu. Un cop a dins vaig ignorar completament el fet de que m'estava dirigint al Camp Nou. Que al Camp Nou veuria un Barça-Manchester City de vuitens de final. O que podia ser l'última gran nit de Champions al camp aquesta temporada. Em vaig limitar a observar.

M'agrada mirar la gent al tren. Comptar quants estan utilitzant el telèfon mòvil i quants estan llegint un llibre. Quants llibres són d'estrengeres que es troben presumible i envejablement d'Erasmus a Barcelona. Llibres de llengües llunyanes i perdudes. 

El tren es detén. Estem a Pl. Catalunya i puja molta gent nova al vagó. Per sort també en baixen molts i quedem sobretot els que ens dirigim a Les Corts. Entre la gentada entren quatre anglesos depressa i corrents. Quasi perden el tren, però no els inquieta, de fet això els hi fa gràcia. Més que res perquè deuen portar tota la tarda bebent cervessa i pronosticant una pallisa del City als culés. Però encara no n'hi ha prou. Al arrencar de nou el metro els quatre amics somriuen alhora i enceten una nova cervessa de llauna. Encara queden varies parades. La cosa pinta divertida.

Els  nostres amics britànics descobreixen ràpidament que no són els únics forasters en el vagó: quatre americans, dos nois i dues noies, disfressats del Barça amb samarretes falses de Messi, bufandes i banderes de Catalunya estàven just davant seu. Just davant meu. Es saluden i els de Manchester fan gala de la seva històrica gentilesa oferint una cervesaa als dos nois americans. Els hi donen dues que havien obert abans i se'n treuen dos més per ells. "Keep drinking" els hi diuen els anglesos als yankees.

Típics estrangers vestits del Barça al metro.
En aquell moment els hooligans del City començen a dirigir-se a les dues americanes. No ho fan massa sensualment perquè el vaivé del seu cos és major al del vagó del propi tren. Els hi parlen dels "chupitos" explicant-ho com si fos una tradició a Barcelona beure xupitos abans i després d'un partit. Els americans s'ho creuen fent que sí amb el cap somiant en glopejar aquests ja famosos "chupitos". Els anglesos es miren entre ells i arrenquen a riure. Jo em ric dissimuladament amb ells. I en aquell moment entenc que el meu somni és ser britànic, beure cervessa abans dels partits i riure'm dels americans.

Vaig arribar a sentir que realment estava a un metro de Londres. Que em dirigia a Wembley i ens trobàvem a Baker Street. Vaig arribar sentir que jo era l'estranger mentre obserbava la conversa. 

Arribem al nostre destí. Baixo del metro, miro enrere i els veig per última vegada. Segur que és per darrer cop? Hmmm. Espero trobar-los algun dia inesperadament en algun pub del Regne Unit bebent cervessa freda, veient futbol i rient. Sobretot rient. 

9 de març del 2014

Cinc històries del cap de setmana

Escrit per Penalti arriba 22:57 | Sense comentaris
De Sheffield a Wembley 

L'històric Sheffield United que actualment es troba a la League One s’ha classificat per les semifinals de la FA Cup després de derrotar per 2-0 al Charlton Athletic, equip de la Championship. Dos minuts els han bastat als blades per aconseguir el bitllet cap a Wembley. Al 65’, Ryan Flynn feia el 1-0, i al 67’, John Brayford anotava el segon i definitiu gol que feia esclatar d’alegria al Bramall Lane. En les rondes anteriors, l’equip dirigit per Nigel Clough –fill del llegendari entrenador del Nottingham Forest Brian Clouch- va deixar en la cuneta a dos equips Premier, al Aston Villa i al Fulham. El United s’ha convertit en el tercer equip de la League One en arribar a unes semifinals de FA Cup desprès de que el Wycome Wanderes ho fes per última vegada en el 2001. 

John Brayford celebrant el primer
gol del Sheffield Utd.

3 de març del 2014

Cinc històries del cap de setmana

Escrit per Penalti arriba 23:27 | Sense comentaris
Manchester City, campió de la Carling Cup

L'equip de Manuel Pellegrini es va adjudicar el primer títol de la temporada al superar al Sunderland de Gustavo Poyet en l’emblemàtic escenari de Wembley. Els citizens van haver de remuntar el tant inicial de Borini, que en un contracop va marcar el primer del partit després d’una pilota llarga de Larsson. Els blackcats van ser superiors durant la primera part gràcies a una defensa molt organitzada que va saber aturar les ofensives d’un City que per fi podia contar amb Agüero. Al segon temps, els skyblues van sortir decidits a remuntar el partit i així va ser. En tan sols dos minuts van aconseguir capgirar el marcador amb dos gols brutals. El primer el va fer Yaya Toure amb un tir des de 30 metres i el segon el va marcar Nasri amb una gran volea. Jesús Navas va sentenciar la final amb el 3-1 definitiu, aconseguint així el primer títol de la era Pellegrini. 

Els jugadors citizens celebrant
el primer títol de la temporada

24 de febrer del 2014

Cinc històries del cap de setmana

Escrit per Penalti arriba 15:33 | Sense comentaris
Solskjaer no funciona

El pròxim diumenge farà 2 mesos que Gunnar Solskjaer va ser nombrat per Vincent Tan com a nou entrenador del Cardiff City després de la destitució de Malky Mackay, preparador que va aconseguir ascendir a l’equip gal·lès a la Premier League i que era molt estimat pels fans de l’entitat. La decisió presa pel propietari del club va ser molt mal vista per l’afició dels bluebirds  i ara, casi dos mesos desprès, s’està demostrant que pot ser no va ser una decisió encertada. Des de la seva arribada, el Cardiff tan sols ha pogut sumar 4 pts. dels últims 21 pts. disputats, fet que la portat a entrar a les places de descens. A més a més van caure a la FA Cup davant el Wigan, actual campió però que no deixa de ser un equip de categoria inferior. Els fitxatges invernals tampoc estan ajudant a millorar la situació i tot i que la salvació està a tan sols 3 pts., l’ambient al voltant del club cada vegada és més pessimista. Per cert, tota aquesta parrafada ve motivada per la derrota per 0-4 davant el Hull. 

Gunnar Solskjaer, entrenador del Cardiff.
Foto: theguardian.com

21 de febrer del 2014

A Europa sempre són els àrbitres

Escrit per Adrià Casaín 15:55 | Sense comentaris
Molt possiblement, els dos equips anglesos que vàren jugar l'anada de Champions League aquesta setmana (Arsenal i Man City) cauran eliminats d'aquesta competició on els hi costa molt jugar com ho fan a Anglaterra. Som molts els que defensem que la anglesa és la millor lliga del món, per molts aspectes diferents que un dia explicarem més detalladament. Però quan arriba la competició europea la cosa canvia. És impossible defensar en una discussió amb algú que el Man City pot fer molt de mal al Barça -encara que sigui completament cert- si quan s'enfronten entre ells defensen amb 6 homes.

Pellegrini va etsar molt contundent amb el col·legiat del partit

Mauricio Pellegrini va dir a la roda de prensa prèvia al partit al Etihad Stadium que els seus jugadors i el seu plantejament seria el mateix que en un partit de Premier League. Que voldrien la pilota i atacarien amb molts homes a l'àrea contrària. Em van agradar les declaracions. I jo, inncoent, m'ho vaig creure. No fa falta dir que el Man City va ser un altre equip molt diferent al que veiem cada cap de setmana pels elegants estadis anglesos. El City va jugar a no rebre gol i va perdre. Però el pitjor és que el tècnic uruguaià, a la roda de prensa post-partit, es va mostrar duríssim amb unes acusacions a l'àrbitre suec que va xiular el partit, dient que va afavorir clarament el conjunt català (quan la única decisió polèmica va ser si la falta de Demichelis és dins o fora de l'àrea i, en directe, no és gens fàcil valorar-ho).

Ara ha rectificat, atemorit per no rebre una sanció per part de la UEFA, comentant que van ser ells els que van perdre el partit i que es troben frustrats i enfadats. 

A l'altre partit, el que van jugar l'Arsenal i el Bayern Munich també va tenir una història més o menys similar, amb protagonistes diferents.

El plantejament de l'Arsenal, tot i jugar contra el millor equip del món, no va ser poruc ni molt menys. Els gunners van arribar en incontables ocasions a la porteria de Neuer durant els primers minuts de partit, però la pilota, ni des de punt de penal, va voler entrar. Fins aquí tot correcte però l'expulsió de Sczczesny, un clar penal i vermella directe, segons Wenger "va matar el partit". El va matar, sí, però de forma justa. El tècnic alsacià va aprofitar per dir que Robben va exagerar al tirar-se i que molts jugadors del conjunt alemany van fer el mateix durant el partit en cada contacte que rebien. Ho va comparar amb la Premier League i va dir que això allà no passa. Que els jugadors no es tiren i que els arbitratges són diferents. 

Sí que ho són, però també és molt diferent el joc dels propis equips que juguen aquestes dues, i a la vegada superlatives, competicions. 

Welcome back Mourinho

Escrit per eloicodina 0:45 | Sense comentaris
Mourinho, odiat per uns i adorat per altres, ha tornat a Londres amb l’intenció de guanyar la Champions que tant se li va resistir amb els blues en la seva anterior etapa a l’equip.

L’afició l’ha rebut encantada, perquè sap que amb el portuguès a la banqueta hi haurà espectacle, sigui bo o dolent per als seus interessos, i és que amb un entrenador així, les polèmiques es succeeixen i cada roda de premsa dóna titulars per als, ja polèmics de per si, diaris sensacionalistes anglesos.

Mourinho comença a fer-se famós el 1996 quan arriba al Barça com a assistent de Robson i comença a protagonitzar algunes polèmiques i enganxades amb entrenadors rivals. Cansat de tenir un paper mediocre a l’equip català, abandona el club i l’any 2002 fitxa per l’Oporto, un dels clubs més importants de Portugal. Amb l’Oporto guanyarà dues lligues i sobretot, la Champions de l’any 2004, fet que el va catapultar com un dels millors entrenadors del vell continent. Aquell estiu, la majoria dels equips punters es van interessar en l’entrenador portuguès. Finalment, es decideix pel Chelsea, a qui curiosament havia criticat dient que no era un equip amb un projecte sòlid.

Premier League de la temporada 2004/05. Via republica.com
El Chelsea feia més de cinquanta anys que no guanyava la Premier, i l’any 2005 van aconseguir tallar aquesta sequera de la mà de Mourinho i Abrmovitx. L’any següent van tornar a guanyar la lliga, però es continuava resistint la tan desitjada Champions d’Abramovitx. Així doncs, dues temporades més tard, i veient que l’equip no funcionava tant bé com anys anteriors, Mourinho va ser destituït. Va marxar com un heroi i sent molt estimat per l’afició londinenca.

El juny del 2008 fitxa per l’Inter de Milà, amb qui ho guanya tot en dues temporades magnífiques. Però el seu pas per Itàlia és efímer, i l’any 2010 fitxa pel Madrid.

En els tres anys que passarà a Madrid serà més recordat per les polèmiques i encontres amb la premsa, que no pas pels títols que aconseguirà, ja que només aconsegueix una lliga i no aconsegueix el somni de guanyar la Champions amb tres equips diferents. Fart de problemes amb jugadors, directiva i premsa, Mourinho decideix tornar a Stamford Bridge l’estiu del 2013.

La seva arribada afectarà a l’afició, als jugadors i sobretot, al joc de l’equip. És rebut amb forts aplaudiments el dia del seu debut, i ja des del primer dia imposa un ritme frenètic i agressiu als seus jugadors, que fan al Chelsea un dels equips més temuts d’Europa. El seu joc, dur i ràpid, comença a donar als seus fruits, i situa a l’equip entre els primers de la lliga, i classificat pels vuitens de la Champions.


José Mourinho a la ciutat esportiva del Chelsea. Via scaryfootball.com


El primer revés el rep amb l’eliminació de la FA Cup en mans del Manchester City, tot i que Mourinho es defensa dient que els errors arbitrals l’han perjudicat. És el seu paper, donar les culpes a tothom menys a ell mateix. I l’hi ha donat bons resultats, ja que de fet, aconsegueix aïllar als seus jugadors i focalitzar tota l’atenció dels mitjans en ell. És sense cap mena de dubte un magnífic entrenador i una persona molt intel·ligent, però sovint el paper que desenvolupa se’l menja, i peca d’arrogant.


Mourinho té aquest any les eines adequades per guanyar la seva tercera Champions amb tres equips diferents, fita que el convertiria en el millor entrenador de tots els temps, però, serà capaç d’aguantar la pressió? El mes de febrer dictarà sentència i enterrarà o allargarà el somni de Mourinho.

Així doncs, ens espera un final de temporada d’infart, en què el Chelsea tindrà molt a dir.

13 de febrer del 2014

Cinc històries de la J26

Escrit per Penalti arriba 15:48 | Sense comentaris
Decepció total

El Manchester United va sortir al Emirates amb la clara intenció de no perdre i ho va aconseguir. David Moyes va plantejar un sistema molt defensiu que va poder frenar els constants intents del Arsenal de crear ocasions amb el joc interior però també va privar de que brillessin els jugadors destinats a desequilibrar el partit, Mata, Rooney y RVP. Si es cert que el pobre nivell ofensiu que van mostrar els tres va quedar compensat amb la seva solidaritat defensiva per evitar que els homes més creatius com Wilshare, Cazorla, Rosicky o Özil trobessin espais per on fer mal. Tot i això, RVP va tindre dos ocasiones molt clares per canviar el signe del partit. La primera en un 1 contra 1 davant Szczesny en el primer minut de partit i la segona en una rematada al travesser que va salvar el porter internacional per Polonia. Els gunners també van tindre un parell d’ocasions per guanyar el partit. L’acció més clara va ser el remat de Mertesacker a la sortida d’un córner el qual va treure Smalling sota la línea de gol. Desprès, dos xuts de Cazorla des de la frontal del àrea van ser les últimes ocasiones d’un Arsenal que va perdre la oportunitat de recuperar el liderat. 

Giroud desprès de fallar una claríssima
ocasió de gol

9 de febrer del 2014

Cinc històries del cap de setmana

Escrit per Penalti arriba 21:37 | Sense comentaris
El Chelsea nou líder

 L’equip de José Mourinho va aprofitar les ensopegades del Arsenal (5-1 vs Liverpool) i del Manchester City (0-0 vs Norwich) per a situar-se com a líder en solitari de la Premier League desprès de derrotar al Newcastle per 0-3 en un partit on Eden Hazard va realitzar un magnífic hattrick. Els blues sumen 56 pts. i dimecres defensaran la primera plaça al camp del West Brom de Pepe Mel. Mourinho va dir després de la victòria al Etihad que si el seu equip aconsegueix guanyar el títol de lliga serà perquè els demès (Arsenal i sobre tot City) l’han perduda, però el cert és que el Chelsea està mostrant una bona regularitat i no perd des de el 7 de Desembre. El que menys falli serà qui s’endugui el campionat i ara per ara el més fiable està sent el equip de Stamford Bridge. 

Hazard felicitat pels seus companys
desprès del seu 

4 de febrer del 2014

Liverpool: Fins a on pot arribar?

Escrit per Miquel Bane 4:17 | Sense comentaris
Al començament d'aquesta temporada 2013 - 2014, ni el més optimista fanàtic Red, imaginava que a hores d'ara de febrer, amb 24 jornades ja disputades, el Liverpool estaria en 4t lloc, a "sol" 8 punts del capdavanter Arsenal, i per a dalt d'equips com Manchester United i Tottenham Hotspur.


Foto: Liverpoolfc.com


Però, repassant la temporada, i especialment els últims partits, és clar que l'equip de Anfield Road ha perdut gas. I és que han vist com en les últimes 3 jornades, se'ls han escapat 4 dels 9 punts possibles, enfrontant a equips teòricament inferiors. De visita davant el West Brom, i de local enfront del Aston Villa. A més de, fins ara, no haver tret punts contra els 3 punters del torneig (Arsenal, Manchester City, Chelsea). I en un obrir i tancar d'ulls, Everton, Tottenham i ManU retallen distàncies perillosament, i amenacen amb arrabassar el 4t i últim bitllet a la Champions League.


El molt bé que ha estat fins a aquí la temporada dels Reds, l'hi deuen en gran part a Luis Suárez. L'uruguaià, amb un nivell espectacular i molts gols en partits importants, en repetides ocasions ha tapat les grans manques, especialment defensives, de les quals ha patit l'equip i que pel que sembla no tenen una ràpida solució. Les diferents combinacions en l'eix de la defensa que ha utilitzat Brendan Rodgers, intercanviant a Martin Skrtel, Kolo Touré i Daniel Agger, no acaben de convèncer, especialment en duels decisius, fins i tot tenint errors greus i molt cars, com el de Touré el cap de setmana. I moltes vegades l'equip es veu desbordat per les bandes on els rivals aprofiten les pujades constants dels laterals, especialment les de Glen Johnson.


Per davant el Liverpool té 2 setmanes claus i apassionants, que determinaran el veritable calibre d'aquest equip, i fins a on poden arribar les seves aspiracions: Enfrontarà al punter i al cuer del torneig (Fulham) en partits seguits, i de treure resultats positius, podria sortir molt reforçat per enfrontar de nou a l'Arsenal, aquesta vegada per FA Cup, i optar a un títol que seria la cirera del pastís, d'una temporada que (fins a aquí), ja es pot qualificar de MOLT BONA.

Cinc històries del cap de setmana

Escrit per Penalti arriba 0:41 | Sense comentaris
Un liderat efímer

 Han tingut que passar dotze partits per a poder veure una derrota del Manchester City al Etihad Stadium desprès de que el Chelsea de José Mourinho superés al conjunt de Pellegrini amb un solitari gol del serbi Ivanovic en un duel on les baixes van restar considerablement al equip local. A més a més, els citizens s’han quedat sense poder marcar un gol desprès d’haver anotat un total de 42 tants en els onze partits anteriors. Amb la victòria, els blues desbanquen al City de la segona posició gràcies al golaverage –ja van guanyar en el partit de la primera volta per 2-1- i segueixen posant llenya al foc a la lluita pel títol de lliga. El gran beneficiat d’aquest resultat ha sigut el Arsenal, que desprès de guanyar diumenge al Crystal Palace (2-0) ha recuperat el liderat de la Premier League. 

Ivanovic celebrant el únic gol del partit
(Foto: www.goal.com)

29 de gener del 2014

Cinc històries de la J23

Escrit per Penalti arriba 23:54 | Sense comentaris

Canvi de líder

El empat de l'Arsenal al camp del Southampton (2-2) ha fet possible que el Manchester City sigues el nou líder de la Premier League al final de la J23. Per aconseguir-ho, els citizens tenien que guanyar a White Hart Lane davant un Tottenham que arribava al partit en línia ascendent. Però això no va frenar al conjunt de Pellegrini i es va acabar imposant per 1 gol a 5. L’expulsió de Rose va facilitar el treball a l’equip de Manchester. La nota negativa la va posar la lesió muscular del Kun Agüero. L'argentí havia tornat en plena forma després de la seva darrera lesió i la seva participació als vuitens de final de la Champions League es més que dubtosa. Per altra banda, el Chelsea no va poder passar de l’empat davant el West Ham (0-0) i es queda a 3 pts. del liderat. La pregunta es; algú serà capaç de desbancar al City de la primera plaça?

Steven Jovetic celebrant el seu primer
gol com a citizen (foto: goal.com)

26 de gener del 2014

Massa tard?

Escrit per Unknown 22:01 | Sense comentaris
El Manchester United va tancar ahir el fitxatge més car de la seva història, el jugador espanyol Juan Mata. No cal que discutim la qualitat del jugador que jugava al Chelsea ni si el preu que els de Moyes han pagat ha sigut massa elevat, segurament sense les presses que comporta estar setè a la Premiere els de Manchester haguessin pogut retallar uns grapat de milions.

Juan Mata, la nova incorporació del Manchester United
| @ManUtd

23 de gener del 2014

En un pub de Manchester

Escrit per Adrià Casaín 1:25 | Sense comentaris
Avui ens ho hem passat molt bé veient el Manchester United - Sunderland. Bé, alguns més que altres. Segurament a aquestes alçades de la nit, unes tres horetes després de la tanda de penals que ha classificat els homes de Poyet per a la final a Wembley, queda gent desperta a Manchester.

Realment tot Manchester deu estar despert a hores d'ara. Uns estaran fent cerveses al pub atrotinat de sempre. Contents i erectes. Alçant la gerra i cridant que el cel és blau i buit de dimonis vermells. Cridant que la ciutat és seva i no dels desgraciats veïns que ploren a la cera de davant la seva nova penúria.

Un pub qualsevol de Manchester
Però hi ha un altre pub, a pocs kilometres de diferència -potser els mateixos que hi ha ara mateix entre tu i la persona que et farà més feliç la resta de la teva vida, potser- on acaba d'entrar una jove estrangera solitària de bellesa impactantment exòtica. Els ulls dels residents resignats es claven en ella deixant d'observar, per uns segons, les seves respectives begudes mentre es qüestionen el motiu pel qual el futbol està sent tan dur amb ells recentment. El silenci emmudeix aquell indret i només s'escolta, i en veu molt baixa, un periodista d'Sky Sports que des de l'únic televisor que hi ha al local explica els problemes que hi ha al vestuari del Manchester United mentre un hooligan sense samarreta renega, també amb un to sorprenentment baix. Aquest silenci no és pas per l'excessiva tendresa que té la noia en seure en un dels pocs bancs còmodes que encara es pot trobar a aquestes hores al bar i en demanar un te vermell, en un nou intent frustrat de la noia per integrar-se a la tant admirada per ella cultura anglesa. 

La noia encara no sap que allà els tes els prenen per la tarda i les cerveses per la nit. La noia tampoc entèn el silenci. Perquè segurament la noia també desconeix qui és Don Vito Mannone, l'home més odiat en aquell bar en aquell precís i efímer moment.


Realment no ens vam equivocar massa amb la descripció del dramàtic moment, aquella mateixa nit la Policia de Greater Manchester va rebre la trucada d'un aficionat del United ebri preguntant per Sir Alex Ferguson.

22 de gener del 2014

Un italià, una suïssa i un argentí

Escrit per Marcel Pellejero Sancho 17:05 | Sense comentaris
Cortese, Liebherr i Pochettino, protagonistes de la crisi institucional al Southampton

Mentres a la gespa, la cosa més o menys rutlla (l'equip és novè a la Premier) el merder s'ha instal·lat a la llotja de St Mary's. Emblica que fa fort al Southampton. Fa una setmana dimitia el president, que no vol dir propietari, l'italià Nicola Cortese va plegar per greus desavinències amb la propietària, la suïssa Katharina Liebherr. Recordem que Katharina Liebherr és filla de Markus, l'antic propietari mort a l'agost de 2010 i qui al seu dia va col·locar Cortese com a President dels Saints.


Preguntat a Mauricio Pochettino sobre l'afer, el tècnic argentí va ser taxatiu: ell estarà al capdavant de l'equip fins al 30 de juny però que no garantiria la continuïtat del contracte ja, que qui el va posar a la banqueta del Southampton, no és Liebherr sino Cortese, el dimissionat. La propietària, a qui diuen les males llengües, que això del futbol no li fa ni fu ni fa, que ella era filla de banquer i el que li agrada és remenar calers, ja s'ha afanyat a redactar un nou contracte milionari perque Pochettino segueixi.




Katharina Liebherr, Chairman del Southampton (FOTO: express.uk)

Potser no li agradarà el futbol, però, sap que si el negoci del Southampton, que ella ha heretat de Markus és gràcies a Pochettino. I val més tenir contenta la gallina dels ous d'or.

La prova més clara que a Liebherr no li agrada el futbol és que es podria vendre el club a l'home més ric de la Xina, Wang Jianlin. Previ desmantallement de l'equip. De moment el Southampton ja ha rebutjat una proposta de l'Inter de Milà per Dani Osvaldo.

Aquesta és la por, a curt termini de Pochettino. L'equip es manté com està, per la seva gestió i pels seus cracs com Osvaldo o Jay Rodríguez. El nou contracte de Pochettino ve condicionat per la continuïtat dels seus cracs. Però el futur de l'equip ve condicionat per la decisió de venda de Liebherr i l'entrada del lobby xinès a St Mary's, que tampoc està molt clar ara com ara.. 

La realitat a curt termini és que al Southampton tenim una propietària suïssa que es vol vendre el club, que no té President, tot i que s'apunta que podria ser John Williams, que aportaria l'experiència de la seva etapa al Blackburn, i un tècnic argentí que condiciona seguir més enllà del 30 de juny al futur incert del club.

Un italià, una suïssa i un argentí a un club anglès. I no, no és un acudit de l'Eugenio. És la realitat d'un club, ple d'incerteses a la llotja, que més que riure fa plorar. Seguirem informant


Aquest any si?

Escrit per jordi 15:59 | Sense comentaris

Pocs ens esperàvem que, a dia 22 de gener els gunners lideressin la Premier. Feia temps que l'Arsenal no arribava amb opcions de guanyar el títol al mes de febrer.

 A més a més, també són vius a l'FA Cup després d'eliminar als spurs en l'anterior ronda. Jugaran els quarts de final el divendres contra el modest Coventry City.

CLASIFICACIÓNPJPGPEPPPT
1Arsenal22163351
2Manchester City22162450
3Chelsea22154349
4Liverpool22134543
5Tottenham Hotspur22134543
6Everton22119242
7Manchester United22114737
8Newcastle United22113836
9Southampton2287731
10Aston Villa22661024
11Hull City22651123
12Norwich City22651123
13West Bromwich Albion22410822
14Stoke City22571022
15Swansea City22561121
16Crystal Palace22621420
17Fulham22611519
18West Ham United22461218
19Sunderland22461218
20Cardiff City22461218

 A la Champions la cosa es complica, l'eliminatòria davant el Bayern de Pep Guardiola no dóna favorits ni molt menys als londinencs.

 Quines han estat les claus del momentàni èxit de Wenger?
arsenal.com
-En primer lloc; la porteria. Després de la retirada de Lehman, Wenger per fi ha trobat algú que encaixi sota la porteria de l'Emirates. Szczensy ha deixat la porteria a 0 en 10 dels 22 partits que ha disputat fins ara a la Premier.

-La parella Mertesacker-Koscielny: Ajudats per Gibbs i Sagna per les bandes, l'Arsenal ha aconseguit formar una gran línia defensiva. Veurem si Vermaelen es suma a la competència per un lloc de central ja recuperat de les seves lesions.

 -Centre del camp amb recanvis de luxe. Arteta, Flamini, Wilshere, Ramsey, Cazorla, Özil. Jugui qui jugui al centre del camp, generalment ho fa bé. 

 -La tornada de Podolski i Chamberlain; tots dos haurien de fer que la baixa de Walcott (6 mesos) no afecti. És una tasca difícil però no impossible per dos jugadors amb qualitat suficient. 
arsenal.com

 -A la posició de 9, Giroud ha està demostrant aquest any per què va fitxar per l'Arsenal, només 9 gols a la Premier però jugant excel·lentment d'esquenes a porteria i creant espais constantment per l'arribada de jugadors en segona línia.

 -La peça clau; Aaron Ramsey. El gal·lès, a més de ser un perfecte enllaç entre defensa i atac fent jugar a l'equip al joc que vol Wenger, s'ha convertit en golejador. 8 gols a la premier i 2 a la Champions.

Veurem si aquest any, d'una vegada per totes, desprès de 9 anys en blanc, els gunners són capaços de fer-se amb un títol.



Enquesta

Qui serà el campió de la Premier League??
 
 
 
 
 
 
 
  

Millor jugador

Millor jugador de la Premier League