Mourinho, odiat per uns i
adorat per altres, ha tornat a Londres amb l’intenció de guanyar la Champions
que tant se li va resistir amb els blues en la seva anterior etapa a l’equip.
L’afició l’ha rebut
encantada, perquè sap que amb el portuguès a la banqueta hi haurà espectacle,
sigui bo o dolent per als seus interessos, i és que amb un entrenador així, les
polèmiques es succeeixen i cada roda de premsa dóna titulars per als, ja
polèmics de per si, diaris sensacionalistes anglesos.
Mourinho comença a fer-se
famós el 1996 quan arriba al Barça com a assistent de Robson i comença a
protagonitzar algunes polèmiques i enganxades amb entrenadors rivals. Cansat de
tenir un paper mediocre a l’equip català, abandona el club i l’any 2002 fitxa
per l’Oporto, un dels clubs més importants de Portugal. Amb l’Oporto guanyarà
dues lligues i sobretot, la Champions de l’any 2004, fet que el va catapultar
com un dels millors entrenadors del vell continent. Aquell estiu, la majoria
dels equips punters es van interessar en l’entrenador portuguès. Finalment, es
decideix pel Chelsea, a qui curiosament havia criticat dient que no era un
equip amb un projecte sòlid.
Premier League de la temporada 2004/05. Via republica.com
El Chelsea feia més de
cinquanta anys que no guanyava la Premier, i l’any 2005 van aconseguir tallar
aquesta sequera de la mà de Mourinho i Abrmovitx. L’any següent van tornar a
guanyar la lliga, però es continuava resistint la tan desitjada Champions d’Abramovitx.
Així doncs, dues temporades més tard, i veient que l’equip no funcionava tant
bé com anys anteriors, Mourinho va ser destituït. Va marxar com un heroi i sent
molt estimat per l’afició londinenca.
El juny del 2008 fitxa per l’Inter de Milà, amb qui ho guanya tot en dues temporades magnífiques.
Però el seu pas per Itàlia és efímer, i l’any 2010 fitxa pel Madrid.
En els tres anys que passarà
a Madrid serà més recordat per les polèmiques i encontres amb la premsa, que no
pas pels títols que aconseguirà, ja que només aconsegueix una lliga i no
aconsegueix el somni de guanyar la Champions amb tres equips diferents. Fart de
problemes amb jugadors, directiva i premsa, Mourinho decideix tornar a Stamford
Bridge l’estiu del 2013.
La seva arribada afectarà a
l’afició, als jugadors i sobretot, al joc de l’equip. És rebut amb forts
aplaudiments el dia del seu debut, i ja des del primer dia imposa un ritme
frenètic i agressiu als seus jugadors, que fan al Chelsea un dels equips més
temuts d’Europa. El seu joc, dur i ràpid, comença a donar als seus fruits, i
situa a l’equip entre els primers de la lliga, i classificat pels vuitens de la
Champions.
José Mourinho a la ciutat esportiva del Chelsea. Via scaryfootball.com
El primer revés el rep amb l’eliminació de la FA Cup en mans del Manchester
City, tot i que Mourinho es defensa dient que els errors arbitrals l’han
perjudicat. És el seu paper, donar les culpes a tothom menys a ell mateix. I l’hi
ha donat bons resultats, ja que de fet, aconsegueix aïllar als seus jugadors i
focalitzar tota l’atenció dels mitjans en ell. És sense cap mena de dubte un
magnífic entrenador i una persona molt intel·ligent, però sovint el paper que
desenvolupa se’l menja, i peca d’arrogant.
Mourinho té aquest any les
eines adequades per guanyar la seva tercera Champions amb tres equips
diferents, fita que el convertiria en el millor entrenador de tots els temps,
però, serà capaç d’aguantar la pressió? El mes de febrer dictarà sentència i
enterrarà o allargarà el somni de Mourinho.
Així doncs, ens espera un
final de temporada d’infart, en què el Chelsea tindrà molt a dir.
